Ara que tornem a tenir amenaçats complements salarials i la paga d’abril per la Sindicatura de Comptes, volem explicar-vos la nostra perspectiva sobre com es va gestionar l’informe anterior de la Sindicatura que va afectar els triennis i els premis d’antiguitat, perquè és la millor manera de preveure el futur.
Han passat ja setmanes des de que semblava que la problemàtica dels triennis i els premis d’antiguitat estava resolta. Ningú deia res. Tot i així des de la Intersindical estàvem preparant aquesta comunicació, tot decidint trencar el silenci del que no vèiem clar en tot aquest procés. El resultat és que els treballadors hem perdut diners i, gerents i empreses privades n’han guanyat. Per veure l’ordre cronològic dels fets cliqueu aquí.
.
El resum és aquest:
• Uns quants gerents que demanen un augment de sou en format de triennis i premi per antiguitat en el mateix format que el cobrem els funcionaris, és a dir, com si haguessin estat gerents durant tota la seva vida laboral a l’Ajuntament.
• La Sindicatura de Comptes enlloc d’informar que el càrrec de gerent no té dret a triennis, tal i com diu el nostre acord de condicions a la clàusula preliminar segona
Àmbit funcional i personal
(…)
En resten exclosos el personal eventual de confiança i d’assessorament especial, i el personal que ocupi llocs amb complement de destinació 28 o superior. En aquests casos serà d’aplicació, per analogia, el règim de condicions de treball propi dels empleats públics, d’acord amb les seves condicions.
(…)
va dir que els triennis s’han de cobrar segons categoria meritada.
• L’Ajuntament enlloc d’acatar, per a protegir els gerents va al·legar que tota la plantilla cobrava els triennis segons la darrera categoria aconseguida.
• La Sindicatura enlloc d’insistir en que els gerents tenen un sou fix va declarar que a tota la plantilla se li ha de modificar la nòmina.
• L’Ajuntament enlloc de dir que és un pacte que ve del 1974 ha modificat el ROM per poder pagar el que volien els gerents i ha reduït el sou a tota la plantilla.
Tot el que ha succeït ho podem explicar en 9 punts que mostrem resumits a continuació
1. Esperant un acord
Mesos de reunions en Meses Generals aportant solucions, mesos negociació amb l’Administració, mesos de silenci per la unitat sindical per acabar acceptant la primera i única solució que aportava la pròpia Administració sense recuperar els diners perduts
2. Sense el nostre suport
Donar diners públics a una entitat privada mai tindrà el nostre suport, però des del principi ja es veia que per l’Administració era la única opció contemplada, sense escoltar d’altres
3. No volem diners públics a fons privats
Si la única solució era un fons de pensions, aquest hauria de ser públic per a garantir qualitat de vida i poder adquisitiu suficient per als que arriben al final de la seva vida laboral.
4. I els diners no pagats d’aquests mesos de negociació?
Doncs el que l’Administració no ens ha pagat en aquests quatre mesos ha servit per compensar deute de l’Ajuntament, i ja no ho podrem cobrar MAI
5. Per què hem trigat tant?
El calendari dels fets el podeu consultar aquí. El més important és que l’Administració tot i portar més de dos anys discutint-se amb la sindicatura de comptes, ens va informar quan ja era tard amb l’amenaça de deixar de pagar els complements immediatament.
6. Per què no han volgut escoltar-vos?
No ha tirat endavant la proposta que es va fer de convocar-vos en assemblea per saber que ens pensàveu de tot plegat. Sabem que és complicat però necessitem la vostra complicitat per estar segurs que fem bé la feina.
7. No hem retirat ni conflicte laboral ni recurs contra modificació del ROM
El primer demana que, com a mínim als laborals, no se’ls apliqui la retirada dels conceptes atès que l’Estatut dels treballadors no posa limitacions a complements. El segon és perquè considerem que els gerents ja tenen el sou prou alt com per haver de modificar normes en aquest sentit.
8. Altres solucions a Catalunya
Hi ha hagut situacions similars a altres administracions encara que l’Administració ens insistia que la única era pagar a una empresa privada.
Nosaltres vam presentar un model d’aplicació basat en el de la Diputació en que tot el que cobrem formi part de conjunt retributiu (per veure la proposta cliqueu aquí).
Ara sembla que aquest model pren importància de cara a negociar les noves amenaces de la Sindicatura de Comptes.
9. Com hem arribat fins aquí?
Els sindicats som els garants de pactar millores per als treballadors però, qui són els garants de la legitimitat d’aquestes millores? Caldria haver fet una revisió dels conceptes de la nòmina després d’aprovar l’EBEP?
Reflexionem-hi!!!
Leave a Reply