Vivim un moment de crisi del sindicalisme, ancorat als vells models industrials i monopolitzat per maquinàries gestores de béns públics, més preocupades d’assegurar-se la seva supervivència i pactar rebaixes quan cal amb els govern de torn, que en treballar sindicalment com a organitzacions de i per als treballadors i les treballadores catalans/es. Però el sindicalisme segueix sent necessari i hem de saber trobar la resposta adequada i contundent a les creixents desigualtats en les condicions de treball, la precarització, la marginació, l’atur, la precarització, l’alta sinistralitat, la indefensió o la sobreexplotació.
Per a la Intersindical les seccions sindicals són clau, ja que són un element important de participació, debat i pressió de l’afiliació al centre laboral que pot garantir que els mecanismes de representació funcionin. Com a sindicat nacional, reivindiquem un marc propi de relacions laborals basat en la proximitat .Apostem a fons per donar també una dimensió més social al sindicalisme, implicant-lo en la defensa dels drets dels col•lectius socials més precaritzats i que pateixen més desigualtats, el territori i la llengua dels Països Catalans.
