LLUITA AMB LA INTER: donem suport a la tasca de la plataforma DIGNITAT 0-3

Des de l’any passat la Intersindical està donant suport a la tasca que la plataforma DIGNITAT 0-3 fa en favor de millorar i assegurar un bon servei per a la nostra quitxalla. Hem fet trobades amb educadores de bressol, vam participar en una taula rodona amb políitcs de tots els colors, i el darrer 22 de gener vam engegar una campanya sensibilització a les famílies de les mancances que tenim el personal de les bressol.

Us traslladem el seu manifest.

 

MANIFEST PLATAFORMA BRESSOL EN LLUITA JULIOL 2024

PREÀMBUL

El passat 29 de juny de 2024 un grup de famílies sense places i amb places, treballadores i treballadors, sindicats i altres organitzacions ens vam trobar per a constituir la plataforma Bressols en Lluita de Catalunya, en defensa del primer cicle d’educació 0-3.

Aquesta plataforma acull a tothom que està preocupada per l’abandonament per part de la Generalitat i els ajuntaments d’aquest cicle educatiu. Hi formen part inicialment gent de diferents poblacions ( Mataró, Cardedeu, Premià , L’Hospitalet, Blanes, Olot, Malgrat de Mar, Barcelona,…), estenent-se el moviment arreu, donada la greu problemàtica.

Ens organitzem per reivindicar allò que més ens preocupa que és millorar la dedicació de més recursos i la qualitat del cicle de 0-3 anys a Catalunya, reclamant més inversió, l’accés garantit a places d’escola bressol públiques i gratuïtes, de qualitat i per a tothom. En aquests moments i com fa molts anys, són moltes les famílies del territori que es queden sense una plaça pública i, en el millor del casos, hauran d’optar per una plaça privada, malgrat no voler-ho.

Les ràtios de l’escola bressol a Catalunya són de les més altes d’Europa ( 4 mesos 8 infants; 1 any 13 infants i 2 anys 20 infants a diferència del que seria acceptable a nivell europeu de 4, 6 o 8 infants, respectivament. Unes ràtios baixes i amb recursos humans institucionals que han de servir per atendre a infants amb NESE i les seves famílies. En aquestes escoles hi ha unes educadores, suport, serveis de cuina i neteja en deficients condicions laborals, amb sous molt baixos i amb precarietat de salut, tot depenent del govern municipal de torn que faci que estiguin sota criteris economicismes, facilitant a empreses privades que puguin fer negoci amb l’educació dels més petits.

Dedicar més recursos econòmics a la petita infància i les famílies és primordial i és la clau de la qualitat educativa i una condició necessària perquè les escoles bressol a Catalunya estiguin a l’abast de tothom i tinguin els efectes positius en la igualtat social, contra la vulnerabilitat i la pobres infantil.

MANIFEST

La infància no és una prioritat i ha de ser-ho. Els ajuntaments no estan obligats a tenir escoles bressol com no estan obligats a tenir residències d’ancians. Les famílies estan a mercè de l’Ajuntament pel que fa a tarifació, horaris, etc. i no és un dret blindat. És molt cruel i molt evident on està posat el focus del sistema. No cal entrar en quins càrrecs/àmbits són necessaris i quins no, però cap Ajuntament es planteja treballar sense control econòmic, sense carrers asfaltats o sense una policia i, en canvi, les cures o els espais per a la infància són optatius, quan és quelcom que absolutament tothom necessita en algun moment de la vida (no perquè tothom tingui fills sinó perquè tothom ha estat un infant).

Cal compromís polític del Govern i reclam social i de la comunitat educativa en l’àmbit educatiu preservant i promovent en tot moment l’interès superior de l’infant per damunt d’altres consideracions, recollit en la Convenció Internacional dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides (1989) i la Llei catalana dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (2010). Aquest marc jurídic, també reconegut en la Llei d’educació de Catalunya (2009), inclou el dret a l’educació i al lleure educatiu. Es defensa en tot moment el principi d’inclusió, equitat i igualtat d’oportunitats i el principi de promoció de la salut respectant els ritmes circadiaris: temps d’activitat, d’àpats i de descans (en una franja horària saludable).

El nostre sistema d’atenció a la maternitat i paternitat massa a sovint no ofereix un servei equitatiu, respectuós, centrat culturalment, segur, eficaç i assequible

Conciliar la vida familiar i laboral de les famílies amb infants de menys de tres anys sovint és tasca complicada i complexa. Una de les principals preocupacions de les famílies que treballen fora de casa i que estan en aquesta situació, és trobar com atendre el seu nadó quan s’ha de tornar a la feina. No és fàcil perquè hi intervenen diferents factors: horaris laborals, ingressos econòmics, creences sobre la criança, ubicació i preu de les escoles bressol, expectatives sobre les llars… cada un d’ells incideix en el moment de prendre decisions de com enfocar la situació. Si es redueix la problemàtica de la conciliació familiar en detriment de tenir un sistema educatiu des dels 0 als 18 anys de les escoles bressol, tendim a simplificar-la, i per això reclamem escoles bressol i serveis a la infància públics, gratuïts i per a tothom.

1. Moment de vulnerabilitat de mares i famílies (criança, postpart…) L’estat del benestar té un acompanyament que moltes vegades deixa molt a desitjar pel que fa a salut i benestar de la dona i en el cas de l’embaràs i la criança és paradigmàtic. Del seguiment de l’embaràs i les proves sovintejades al “ja-t’ho-faràs” amb el que es troben moltes famílies. Tot plegat, amb l’efecte psicosocial de la incertesa. En qualsevol moment de vulnerabilitat, com la criança, qualsevol incertesa té un impacte multiplicat en l’àmbit de salut mental.
2. Aquesta primera infància és quan apareix la bretxa salarial, quan és la dona qui renuncia a la seva carrera per cuidar. Evitar excedències forçades i no penalitzar la gent sense xarxa hauria de ser clarament una funció de les institucions públiques.
3. Penalitzen gent que no pot deixar de treballar, les capes més precaritzades de la població, la qual cosa amplifica i perpetua desigualtats, com explicarem en l’impacte en l’infant.

Això de la conciliació s’ha convertit en un reclam que té un punt pervers i malentès. La conciliació laboral i familiar no ha de passar perquè l’infant passi més hores a l’escola, ni per crear escoles bressol de 24 hores als centres de treball, sinó que ha de passar per polítiques reals de permisos de paternitat i maternitat que permetin estar amb el fill el temps necessari. Demanar a una mare i un fill que se separin als 4 mesos de vida per molt a prop que estigui l’escola de la feina, és fer evident que no es respecta l’infant ni la família. I molt menys és conciliar res.

Les dades macrosocials ens situen en el vuitè lloc pel que fa al permís de maternitat, molt lluny d’una veritable conciliació laboral i familiar, i molt lluny de la igualtat entre mare i pare. Els horaris de treball als països nòrdics no contemplen jornades tan llargues com les nostres, i per tant, hi ha més temps en família. I les escoles no tenen jornades tan llargues com les nostres carregades d’extraescolars fins que les famílies acaben de treballar.

L’infant té dret a estar amb la família per una qüestió física i emocional el primer any de vida, i la família té dret a tenir diversitat d’espais per a la petita infància per poder fer-ne ús, si ho vol d’escoles bressol, espais familiars, espais nadó… que puguin donar resposta a la necessitat que tinguin, i sobretot establir polítiques de permisos coherents amb les necessitats de desenvolupament de l’infant. Aquesta ha de ser la responsabilitat de l’Administració vers la petita infància. Deixem de fer recaure en els infants, en els serveis per a la petita infància i en les escoles la responsabilitat de la conciliació, i comencem a exigir canvis socials. Potser les coses ens aniran millor.

INFANTS I ESCOLES I SERVEIS EDUCATIUS

1. Necessitat d’educació i convivència. L’educació de la primera infància i els serveis familiars, com a lloc educatiu i punt de trobada, equalitzador de classes, ha d’existir intercanvi i coneixement d’altres realitats, tant de les classes més afavorides com de les menys, on és crític conviure més enllà de la família quan les xarxes es redueixen.
2. Necessitat de projecte educatiu, i no aparcament d’infants. Cal pensar en l’escola bressol i els serveis per a la petita infància com un agent educatiu, ja que és clau pel desenvolupament cognitiu dels infants. En famílies amb horaris impossibles i amb un poble o ciutat convertida en ciutat dormitori, l’educació a la primera infància és crítica.

Les escoles bressol públiques i els serveis d’atenció a la infància són necessaris i és una exigència educativa i social que siguin gratuïts perquè avui dia encara no és una solució viable i universal perquè les escoles bressol públiques tenen un cost que en segons quins casos moltes famílies no poden assumir, sobretot aquelles que estan en el llindar de la vulnerabilitat, famílies que tenen ingressos baixos que no els permeten demanar els ajuts establerts.

Una escola bressol i serveis educatius, perquè els infants necessiten els millors espais, els millors materials i les millors professionals per estar ben atesos i per ser educats en ambients estimulants que els ajudin a desenvolupar les seves potencialitats creatives i intel·lectuals. És responsabilitat dels poders públics invertir en el 0-3 perquè totes les famílies que decideixin portar les seves filles i fills a una escola bressol ho puguin fer, independentment de la seva condició social i dels seus ingressos econòmics.

Cal incidir en el valor intrínsec de les escoles bressol, no com a element de conciliació familiar ni com sistema assistencial, ni com a etapa preparatòria per l’esdevenidor. L’educació dels infants de 0-3 anys ha de ser una prioritat en qualsevol societat avançada, perquè la petita infància tenen necessitats educatives pròpies, perquè des que neixen els infants tenen drets inalienables que cal contemplar i tenir en compte. No són ciutadans del futur, són ciutadans d’ara mateix.

En aquests moments es fa més necessari que mai instar al Govern de la Generalitat i les diferents formacions polítiques a adquirir un compromís real amb la petita infància: Que posi les necessitats i els drets reals dels infants de 0 a 3 anys al centre, i que el 0-3 es contempli com una etapa educativa, treballant per la seva universalitat i gratuïtat:

1. Que vetlli pel bon desenvolupament dels infants. Aquest desenvolupament implica una evolució de les capacitats i competències de les criatures atenent les seves necessitats, des de les més fisiològiques a aquelles que fan referència a la descoberta de l’entorn que els envolta, l’autoestima, l’autorealització…. Unes ràtios baixes i amb recursos humans institucionals que han de servir per atendre a infants amb NESE i les seves famílies.
2. Que estableixi polítiques adequades per la petita infància. La qualitat de l’atenció a la petita infància ha de ser el criteri fonamental que determini models educatius respectuosos i coherents a les necessitats d’un infant de 0 a 3 anys, essent un dels principals unes ràtios adequades de nivell europeu L’objectiu d’oferir més places d’escola bressol pot ser una finalitat política lloable, però ha d’anar acompanyada d’una dotació de recursos important i una reflexió de com han de ser les infraestructures que responguin, no solament a la necessitat d’aquest augment de places, sinó a les característiques de les criatures que les habiten.
3. Que posi les cures al centre. Un sector laboral tan feminitzat com és el nostre, necessita ser analitzat amb perspectiva de gènere i amb una visió menys adultocèntrica per poder garantir tant el benestar de les treballadores com els drets de la infància. Actualment, resulta urgent una avaluació de com les condicions de treball actuals a les escoles bressol estan afectant l’estat de salut físic i mental de les dones que fem aquesta feina de cures, i de quina manera aquesta realitat determina l’atenció a les criatures de 0 a 3 anys.
4. Que treballi per una conciliació real. Les polítiques actuals de conciliació són dirigides a possibilitar més recursos per garantir una conciliació “laboral” més que per a equilibrar les responsabilitats professionals i les familiars, i poder així disposar de més temps per a gaudir de i amb les criatures. Cada vegada són més els espais i programes públics que es destinen a augmentar el temps que una criatura passa institucionalitzada perquè les seves famílies puguin anar a treballar. I cada vegada són més, per tant, els infants que realitzen “jornades escolars” amb més hores que les jornades laborals dels seus tutors i tutores.
5. Que asseguri la corresponsabilitat de totes les administracions públiques implicades en el finançament de les escoles bressol. El govern de la Generalitat, i en el seu cas, el Departament d’Educació, ha eludit durant anys el seu compromís pel que fa al manteniment econòmic dels centres d’educació infantil de primer cicle. Han estat les administracions locals i els ajuntaments dels municipis els que han hagut de fer front a aquestes competències amb tot el que suposa. Actualment la Generalitat té 43 llars d’infants públiques, la resta de centres educatius de 0 a 3 anys són dels diferents municipis amb diferents models de gestió. Urgeix que la Generalitat assumeix també, amb la revisió del Decret 282/2006, la responsabilitat de definir uns mínims de qualitat (ràtios a nivell europeu i condicions laborals dignes de totes les treballadores), per a la diversitat de models que estableix canals de comunicació i participació entre tots els agents que conformen la comunitat educativa, principalment entre família i escola, i que aquesta participació es basi en la corresponsabilitat, el respecte i en l’assoliment d’objectius cap al benestar de les criatures de 0 a 3 anys.

L’educació i el benestar de la petita infància han de ser un compromís polític real, i amb indicadors de qualitat clars. Un compromís que no es redueixi només a la creació de places d’escola bressol, sinó que impliqui una revisió i millora dels recursos i les condicions dels centres d’educació de 0 a 3 anys.

Exigim que l’objectiu de qualsevol política educativa hauria de ser garantir el dret a l’educació, des d’uns criteris de qualitat que tinguessin en compte les necessitats genuïnes dels infants, el dret al benestar, el coneixement dels seus processos vitals, de descoberta del món i d’aprenentatge. El 0-3 és el primer cicle de l’etapa d’educació infantil, i es reconeix com a etapa educativa.